Paraules d'emoció i gratitud d'uns Moros Vells que somiaven ser capitans algun dia
Ara sí que sí. Ser capitans de la nostra benvolguda comparsa ja s'ha fet realitat. Després de molts anys salvant-nos per una gran quantitat de sortejos a l'esmorzar del dia 4, tirant-ho avant entre bromes i firmant innumerables paperets embriagats pel licor de Mangaroca de l'esmorzar, per fi ha arribat el moment. Encara recordem els nostres inicis de xiquets, quan érem l'Esquadra Isma, anomenada així pel nostre company que ja no ix a les nostres files. Esmorzàvem Gusanitos i coses dolcetes i ens tiràvem petards a la costera dels Bovians contra els xiquets dels Mariners. Ja en l'adolescència, fa més de 20 anys, quan teníem una mitjana de 15 anys aproximadament, vam posar el nom d'esquadra que tenim hui en dia: "Alà ké tajà" . El vam elegir per votació perquè ens feia gràcia en aquell moment i, a més, ens identificava, perquè sempre ens ha agradat passar-ho molt bé. Érem joves i encara no ens feia cremor la pellicana. Per l'esquadra han passat...