Paraules d'emoció i gratitud d'uns Moros Vells que somiaven ser capitans algun dia

Ara sí que sí. Ser capitans de la nostra benvolguda comparsa ja s'ha fet realitat.

Després de molts anys salvant-nos per una gran quantitat de sortejos a l'esmorzar del dia 4, tirant-ho avant entre bromes i firmant innumerables paperets embriagats pel licor de Mangaroca de l'esmorzar, per fi ha arribat el moment.

Encara recordem els nostres inicis de xiquets, quan érem l'Esquadra Isma, anomenada així pel nostre company que ja no ix a les nostres files. Esmorzàvem Gusanitos i coses dolcetes i ens tiràvem petards a la costera dels Bovians contra els xiquets dels Mariners. Ja en l'adolescència, fa més de 20 anys, quan teníem una mitjana de 15 anys aproximadament, vam posar el nom d'esquadra que tenim hui en dia: "Alà ké tajà". El vam elegir per votació perquè ens feia gràcia en aquell moment i, a més, ens identificava, perquè sempre ens ha agradat passar-ho molt bé. Érem joves i encara no ens feia cremor la pellicana.

Per l'esquadra han passat diversos membres en diferents èpoques, als quals volem retre homenatge també amb aquesta capitania. Sabem que, encara que ja no isquen, quan l'1 de setembre retrone el bombo ho viuran amb nosaltres des del cor. Perquè ser un Alà ké tajà no és només ser companys d'esquadra o amics; és ser família, i ho demostrem cada volta que estem junts amb rialles i moments inoblidables. Podem ser de penyes diferents, de famílies diferents o tindre diverses diferències d'edat, però el que és evident és que, quan estem junts, som un comboi inseparable que s'entén a la perfecció.

Una volta parlat de nosaltres, encara que ja ens coneixeu de sobra, vam decidir pegar la volta per diversos motius. D'una banda, per les ganes de representar la nostra comparsa després de tants anys bromejant entre nosaltres; i, d'altra banda, perquè els més veterans ja estem tenint fills, i ens fa molta il·lusió veure'ls començar la festa i que ens acompanyen en aquest any tan especial i ple de sentiment per a nosaltres. També hi ha els membres més joves, que pensen que aquest és el seu moment i que s'han integrat a la perfecció des del primer fins a l'últim, inclòs aquest últim colivenc, jugant-nos que ens ploga el dia de l'Entrà. Jajaja!

Un altro motiu de pes i històric per representar aquest any la comparsa ha sigut el 750 aniversari de la mort del visir Al-Azraq el Blau, figura històrica que dona origen a les nostres festes de Moros i Cristians.

Per acabar, volem dir-vos a tots i a totes que esperem que gaudiu molt al nostre costat aquest any tan especial per a nosaltres i que tingueu unes magnífiques festes.

VISCA ELS MOROS VELLS!

Signat: Alà ké tajà

Escrit per Álvaro Bernabéu López